| L’home a la recerca de mons nous |
|
|
|
|
Sylvie Vauclair
Vivim una època sorprenent de la història de la humanitat. Al llarg del segle XX, els éssers vius de la Terra van sortir del planeta per primera vegada. Van enviar instruments a l’espai per estudiar de prop els planetes del sistema solar, per observar la Terra o el cel des de regions situades més enllà de l’atmosfera. Aquestes observacions, associades als progressos de la física i de la informàtica, tenen conseqüències importants en la humanitat que sobrepassen amb escreix el marc purament científic. Actualment, la comunicació és instantània a tot el planeta. La humanitat està connectada en xarxa més enllà de les fronteres. Conjuguem alhora la visió de la Terra des de l’espai, l’evidència de la seva finitud, el coneixement de l’existència d’altres planetes, potser proveït d’altres vides en altres indrets. Quins canvis més vertiginosos per al pensament humà! |