Álvaro de Rújula

Estudiant “el que són les coses” a escala microscòpica descobrim com en són, de simples, de quina manera la varietat gegantesca de tot el que “veiem” es regeix per lleis que també són simples, poc nombroses i “unificades”. L’univers en la seva infantesa era una “sopa” de partícules, cada vegada més energètiques a mesura que mirem més lluny vers el passat. És així com la física “d’alta energia” ens permet, entre altres coses, comprendre millor l’univers quan era molt més jove. Però l’estudi del cosmos implica grans sorpreses: sabem solament en què consisteixen el 4% dels seus “ingredients”. El 96% restant el “veiem” molt indirectament. Tant a les escales més petites com a les més grans, l’ens que coneixem menys és el buit, comprendre’l és el repte més important de la física d’altes energies, així com de la cosmologia. Tal com ho exposaré, el buit sembla no ser-ho en absolut: hi ha una diferència fonamental entre el buit i el no-res.